Les Primeres Jornades sobre Espais Test Agraris, que van acabar el passat divendres 10 de juliol, van fixar les bases per a la creació d’una futura xarxa d’espais test agraris a l’Estat espanyol, a l’estil de la ja existent des de 2012 a França. Precisament ha participat en l’última de les jornades que han tingut lloc aquesta setmana el coordinador de la xarxa francesa, RENETA, Jean-Baptiste Cavalier, que ha animat les entitats implicades en la implementació d’aquest model d’incorporació de nous agents la pagesia a continuar la seva tasca.
Les Jornades, que s’han celebrat en format virtual, després de la suspensió a causa de la Covid-19 de les inicialment previstes a principis de juny a Lleida, han superat fins i tot les previsions més optimistes de l’organització, amb la participació de més de 270 persones procedents de 40 províncies diferents de l’Estat espanyol. L’organització ha anat a càrrec del Grup Operatiu RETA, que porta treballant des de 2018 en la implantació a l’Estat espanyol dels espais test agraris, un innovador model d’incorporació a la pagesia de joves i altres persones que no provenen de famílies amb tradició agrària.
Les jornades han constat de cincs sessions distribuïdes entre dilluns, dimecres i divendres d’aquesta setmana. Van ser inaugurades dilluns passat per Isabel Bombal, directora general de Desenvolupament Rural, Innovació i Formació Agroalimentària del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, i per Begoña García Bernal i Teresa Jordà, conselleres d’Agricultura dels governs d’Extremadura i Catalunya, els dos territoris on començaran a implementar-se els primers espais test agraris.
Els espais test agraris són un nou model d’incorporació a la pagesia ja molt estès en altres països europeus, sobretot a França. Tenen com a objectiu facilitar el relleu generacional a pagès a través de l’acompanyament de les persones que volen dur a terme un projecte emprenedor en un entorn de prova, que els permet una inserció progressiva i segura al sector agrari. Encara que no únicament, són programes especialment concebuts per a aquelles persones que no provenen de famílies amb tradició agrària.
En l’última jornada d’aquest divendres, Neus Monllor, consultora agrosocial i coordinadora del Grup Operatiu RETA i de les Jornades, i Laura Megías, tècnica d’espais test agraris d’ARCA, l’entitat que lidera la implantació del model a l’Estat espanyol, han exposat les línies principals de la feina que s’ha dut a terme en els dos últims anys i que haurà de culminar, amb la participació de totes aquelles persones i entitats que es sumin al projecte, en la conformació de la futura Red de Espacios Test Agrarios (RETA ).
L’objectiu és convertir la futura RETA en una organització referent que dissenyi i implementi els espais test agraris, però especialment com a agent d’interlocució amb les administracions i per ajudar a superar les adversitats, ja que un dels valors del model és que cada espai test agrari pugui ser construït a partir de les singularitats i les necessitats de cada territori concret. Segons ha relatat Laura Megías, els rols principals que ha de jugar la futura RETA són els de generació de coneixement, interlocució i representació, i de coordinació i espai de trobada i suport entre les entitats participants en els espais test agraris.
«La xarxa ha de facilitar, cohesionar, coordinar, i també il·lusionar, a part de transferir coneixement i innovació», ha indicat Neus Monllor. Seguint el missatge que es desprèn de la missió de la futura RETA – «una missió, work in progress, en mans de totes aquelles que vulguin participar en el procés”, ha matisat Monllor-, «la xarxa neix amb la convicció que és necessari un canvi en el sector agrari cap a un nou paradigma de proximitat i de sostenibilitat econòmica, social i ambiental».
Per això, segueix, «la RETA vol revolucionar les actuals polítiques de suport al relleu generacional en el sector agrari amb l’objectiu de contribuir a un món rural viu, dinàmic i sostenible». Per a això es compta amb programes innovadors que impliquin a la societat i a entitats, tant públiques com privades, des del compromís, la creativitat i la cooperació. La RETA es fixa el repte de convertir-se en la xarxa de referència en aquest procés de canvi de paradigma en el món rural.
Un 66% de les persones que han passat per un espai test agrari francès han acabat dedicant-se a l’agricultura
La jornada d’aquest divendres ha comptat amb la participació de Jean-Baptiste Cavalier, coordinador de RENETA, la veterana xarxa d’espais test agraris francesa. Des de 2007, 700 persones han fet una prova d’activitat a França; un 66% d’elles, després de la prova, han continuat la seva activitat professional com a agricultors; un 10% ha continuat la seva activitat en el sector primari però com a treballadors agrícoles a sou d’altres empreses, i un 15% han renunciat. Segons Cavalier, aquest 15% no és un fracàs, «potser ho sigui per a la persona, però no per al model d’espai test agrari, ja que ha complert el seu objectiu de permetre testejar l’activitat agrària a la persona, i aquesta ha decidit que l’agricultura no és el que més la motiva», ha assenyalat. En canvi, un 9% no han pres cap decisió a la fi de la prova d’activitat i, segons Cavalier, és en aquestes persones en les que l’espai test no hauria complert els seus objectius.
El primer espai test agrari francès es remunta a 2007. Actualment RENETA té 61 membres: 51 espais test agraris en funcionament; 7 en projecte, i 3 membres associats, concretament tres xarxes nacionals col·laboradores. Cavalier ha insistit en la multiplicitat de característiques i singularitats de cada espai test agrari, i que les mateixes no vénen marcades des de la xarxa nacional, que es limita a una funció de defensa del model davant l’administració, i d’aportació d’elements d’innovació, cohesió i reforç de les dinàmiques locals. «Hi ha més d’un model d’èxit d’espai test», ha insistit.
Treball conjunt entre entitats d’Extremadura i Catalunya
La cloenda de les jornades ha anat a càrrec de Rosa María Araujo, presidenta de la Red Extremeña de Desarrollo Rural (Redex), i de Roser Bombardó, presidenta de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), les dues entitats que han pilotat el Grup Operatiu RETA i els primers treballs d’implementació dels espais test agraris a l’Estat espanyol i que hauran de donar origen a la futura xarxa d’espais test agraris.
Les ha precedit una breu intervenció d’Albert Puigvert, director d’ARCA, que ha exercit d’introductor de les Jornades. Puigvert ha insistit en continuar amb el treball conjunt amb totes les entitats i persones participants en les Jornades per construir plegades l’escenari esbossat en les mateixes. «La base dels espais test agraris que funcionen són la construcció d’aliances, i en això estem», ha assenyalat.
Rosa María Araujo ha posat l’accent en la col·laboració entre entitats extremenyes i catalanes, i en la idoneïtat d’eines com els espais test agraris, per tot allò que aporten d’«innovació i experimentació» en el relleu generacional a pagès, tant assentant la població com incorporant-hi noves persones que no tenen origen agrari. Ha posat en valor la tasca duta a terme per entitats com la cooperativa Cooprado o l’Escola de Pastors Tajo-Salor-Almonte, i ha mostrat el seu convenciment que les administracions hauran de sumar eines com els espais test agraris en les futures estratègies de desenvolupament rural.
Roser Bombardó també ha posat en relleu la metodologia dels espais test agraris i de la necessitat d’una futura xarxa que exerceixi de lobby de pressió per aconseguir canviar les normatives existents i que es faciliti la tasca d’eines com aquesta en favor del relleu generacional a pagès. També ha esmentat iniciatives com BCN Smart Rural, el programa mitjançant el qual ARCA està impulsant la creació de diversos espais test agraris a Catalunya. Ha acabat fent una crida a les diverses entitats a «treballar conjuntament, imprescindible per avançar en xarxa».
